L'obra de Domènec Fita explicada per Joaquim Rabaseda

Joaquim Rabaseda i L'obra de Domènec Fita

El passat dissabte 24 de gener, l'església del Cor de Maria va acollir una xerrada-visita dedicada a l'obra de l'escultor gironí Domènec Fita

El Centre Pare Claret va organitzar el passat dissabte 24 de gener, a les 12 del migdia, una activitat especial per donar a conèixer l'empremta artística que l'escultor gironí Domènec Fita (1927-2020) va deixar a l'església del Cor de Maria de Girona. L'acte, presentat per Mònica Thomas, va comptar amb la participació de Joaquim Rabaseda, historiador de l'art i compositor, qui va guiar els assistents en un recorregut comentat per les obres de Fita dins del temple.

Un diàleg entre dues esglésies

Rabaseda va començar la seva intervenció explicant l'antiga església del Cor de Maria i les primeres obres que Fita va realitzar per als claretians de Girona. Entre aquestes, va destacar el Crist jacent, actualment a la catedral de Girona, i la figura de la Mare de Déu Reina, una obra polèmica pel seu caràcter reflexiu i innovador per a l'època.

Un element especialment significatiu que es conserva de l'antiga església és el cor amb símbols marians, l'única peça que va ser traslladada al nou temple.

L'arquitectura i l'art del nou temple

Durant la visita, Rabaseda va analitzar detalladament el retaule de l'entrada, explicant els elements que el componen i el mètode d'encofrat utilitzat per Fita, tècnica que connecta amb el brutalisme arquitectònic i amb l'ús sincer dels materials. Aquesta relació entre arquitectura i escultura és evident en la construcció del temple, realitzada pels arquitectes Narcís Negre i Jordi Masgrau.

Un dels punts àlgids de la xerrada va ser l'anàlisi del gran vitrall principal, que supera els catorze metres d'amplada. Aquesta monumental obra de Fita combina geometria compositiva amb riquesa cromàtica i elements figuratius que evoquen la tradició claretiana.

Els símbols i l'espiritualitat

Rabaseda va aprofundir en el significat de diversos elements arquitectònics i escultòrics del temple. Les columnes de l'església representen els sagraments, un detall que connecta l'arquitectura amb la teologia catòlica.

També va compartir diverses anècdotes sobre Domènec Fita, destacant que a l'artista "li agradava més fer que mirar el que havia fet", una característica que mostra la seva constant mirada de futur i la seva voluntat d'estar sempre en procés creatiu.

La marqueteria i el llegat claretià

Rabaseda va destacar que l'obra de Fita al Cor de Maria es pot classificar en tres grans àmbits: el relleu en formigó, el vitrall i la marqueteria. Aquest darrer element estableix un diàleg amb una altra gran obra de l'artista: el sepulcre de sant Antoni Maria Claret a la cripta de Vic, on reposen les restes del fundador dels claretians.

La relació de Fita amb els claretians catalans va ser profunda i duradora. A més de les obres del Cor de Maria de Girona, l'escultor va realitzar la imatge de sant Claret per a la façana de la Sagrada Família de Barcelona i diversos treballs a la casa natal del sant a Sallent.

L'activitat va permetre als assistants comprendre millor el llegat artístic de Domènec Fita i la seva contribució a l'art religiós contemporani català, així com la importància del patrimoni artístic del Centre Pare Claret i l'església del Cor de Maria a la ciutat de Girona.